dijous, 16 de juliol del 2015

Moviment lliure

El petit de “El Niu del Baobab” fa uns dies que seu sol i ja s’ha posat dret.  A la nostra llar de criança seguim les pautes de l’Emily Pikler per afavorir el moviment lliure dels infants.

Els nadons no necessiten que els ensenyem a moure’s, a seure, a caminar… necessiten que els acompanyem en aquest procés, si els deixem moure’s autònomament afavorim que descobreixin les seves pròpies capacitats i que aprenguin a través dels seus propis errors.
El moviment natural dels nadons és espontani, si oferim les condicions necessàries, ells mateixos aconsegueixen el desenvolupament motor adient per a la seva etapa madurativa.
Per tant, l’actitud de l’adult no ha de ser d’ajudar o ensenyar el moviment, si no  una actitud on
permeti el moviment en llibertat, estant present, des d’una mirada respectuosa sense jutjar o comparar, sense anticipar moviments ni intervenir i permetent l’autonomia de l’infant des de la paciència i la confiança en el propi procés de l’infant. Si en algun moment necessitem comunicar-nos amb ell, és molt important la mirada i estar a la seva alçada, evitem demanar que ens miri, li busquem la mirada. També ens podem fer presents veient i acompanyant els seus avenços afirmant els seus moviments amb la paraula.

Aquesta actitud provoca confiança i seguretat en l’infant i per tant afavoreix la creació d’un vincle segur, sota aquesta seguretat el nen pot moure’s en llibertat i sense pors.

_______________________________________________________________



El pequeño de “El Niu del Baobab” hace unos días que se sienta solo y ya se pone de pie. En nuestra "llar de criança" seguimos las pautas de Emily Pikler para favorecer el movimiento libre del niño.

Los bebés no necesitan que les enseñemos a moverse, sentarse, caminar... Necesitan que les acompañemos en estos procesos, si dejamos que se muevan autonomamente favorecemos que descubran sus propias capacidades que aprendan a través de sus propios errores.
El movimiento natural de los bebés es espontaneo, si ofrecemos las condiciones necesarias, ellos mismos consiguen el desarrollo motor necesario para su etapa madurativa.
Por tanto, la actitud del adulto no tiene que ser de ayuda o para enseñar los movimientos, si no una actitud donde permita el movimiento en libertad estando presente, des de una mirada respetuosa sin juzgar o comparar, sin anticipar movimientos ni intervenir y permitiendo la autonomía de el niño desde una mirada respetuosa sin juzgar o comparar, sin anticipar movimientos ni intervenir y permitiendo la autonomía del niño desde la paciencia y la confianza en el propio proceso de este. Si en algun momento necesitamos comunicarnos con el pequeño, es muy importante la mirada y estar a su altura, evitamos pedir que nos mire, buscamos su mirada. También podemos estar presentes viendo y acompañando sus avances afirmando sus movimientos con la palabra.

Esta actitud provoca confianza y seguridad en los niños y por lo tanto favorece la creación de un vinculo, bajo esta seguridad el niño puede moverse en libertad y sin miedo.